Hipòfisi > Hipopituitarisme

L’hipopituïtarisme sol estar causat per tumors, inflamacions o tractaments (cirurgia o radioteràpia) sobre les àrees hipotàlem i/o hipofisiària. També pot ser causat per un traumatisme crani-encefàlic o per una hemorràgia cerebral. És molt important reconèixer el traumatisme i l’hemorràgia com a causes, doncs si no es fa, no es diagnostiquen les insuficiències hormonals i els pacients no reben el tractament adequat.

Quines hormones s’afecten

• Deficiència d’ACTH o corticotropina- comporta deficiència de cortisol- una hormona vital
•  TSH o tirotropina- comporta deficiència tiroidea- hormones vitals
• GH o hormona del creixement- essencial per créixer i per algunes funcions del metabolisme
•  LH i FSH o gonadotrofines- essencials per a la reproducció.
•  PRL o prolactina- essencial per a la lactància

Si a demés s’afecta la hipòfisi posterior

• Deficiència de ADH (hormona antidiürètica)- es coneix com a diabetis insípida i cursa amb una producció exagerada d’orina perquè no es pot reabsorbir l’aigua a nivell de ronyó. També pot ser fatal si no es reposa l’aigua perduda o no es subministra la hormona antidiürètica.

1. Hormona del creixement (GH): és particularment important en l’edat pediàtrica. Sense ella, els nens aturen el creixement longitudinal i no assoleixen la talla diana adulta. Els adults també poden tenir deficiència de GH i en els casos més greus està indicat administrar-la.
   La GH s’administra mitjançant injecció subcutània. Avui dia disposem de nombrosos dispositius que faciliten la seva administració, plomes d’injecció o xeringues precarregades fàcils de fer servir.
    
2. Hormona tiroidea. Quan falla la hipòfisi, falla l’ordre de fabricació d’hormones tiroides i trobem un hipotiroïdisme (descens de la funció), d’origen central. És més difícil de diagnosticar que l’hipotiroïdisme més comú per alteració de la glàndula tiroides, i més difícil de tractar, doncs la TSH no ens serveix per a regular les dosis. Per això és molt important posar-se en mans expertes per tal d’adequar el tractament hormonal substitutiu per a que reprodueixi al màxim la situació normal.
    
3. Cortisol. El cortisol és una hormona vital, el necessitem per viure. Manté la tensió arterial i processos essencials del metabolisme. Té mala fama perquè quan s’administra a dosis elevades té efectes secundaris múltiples. Però quan falla la hipòfisi i no es dona l’ordre de producció de cortisol- és fonamental donar-ne a diari, intentant reproduir la fàbrica habitual de l’organisme. El cortisol és una de les principals hormones en el “ritme circadià” i participa plenament en el “rellotge biològic”. El pic de cortisona en persones normals es produeix just abans de despertar-se. Pe això, donem la dosi més alta al llevar-se al matí, durant el dia segueix la fàbrica i per la nit quasi no se’n necessita. És tan important que no en falti com que no en sobri, pel que la regulació de la dosi ha de ser molt fina.
    
4. Estrògens/testosterona. La hipòfisi dirigeix la fàbrica hormonal de les gònades (ovaris en dones i testicles en homes), quan falla n’hem de donar per al bon funcionament de l’organisme excepte en dones en edat de post-menopausa o es pot interrompre l’administració d’estrògens. En pacients amb problemes hipofisiaris, no es produeix ovulació natural, però aquesta es pot induir mitjançant injecció de LH i FSH, les hormones hipofisiàries, disponibles per a poder intuir l’ ovulació i concebre. Un cop s’ovula, la gestació es pot produir i mantenir de forma natural sense dificultats.
    
5. Hormona antidiürètica. Cal donar-ne  quan falla la hipòfisi posterior. Si no es dona els pacients orinen grans quantitats d’orina aigualida (poden orinar 7 i 9 litres), tan de dia com de nit. Si no se’n dona i no es pot beure aigua, es pot comprometre la vida.