Diabetis > Diabetis pediàtrica

Creiem que és important destinar un apartat sencer a la diabetis en edat pediàtrica (0-18 anys) ja que presenta moltes diferències respecte a l'edat adulta. Aquestes diferències són degudes a les característiques biològiques de l'edat, a les diferents teràpies autoritzades per edat, a la dependència dels pares o cuidadors segons edat, i la influència que pot tenir la malaltia en el seu entorn i desenvolupament cognitiu i psicosocial.

Epidemiologia de la diabetis en edat pediàtrica

En pediatria, a diferència de l'edat adulta, el 95% dels casos de diabetis són de tipus 1; sent, fins ara, la tipus 2 (la més prevalent en edat adulta) bastant infreqüent (<3%) però amb tendència a l'augment de forma paral·lela a l'obesitat infantil. D'altra banda, un 2-4% dels casos de diabetis corresponen a formes monogèniques.

Les dades per calcular el nombre de nens i adolescents amb diabetis tipus 1 són molt escassos. No obstant això, les estimacions mundials de la International Diabetis Federation de 2017 apunten que 1.106.500 nens de 0-20 anys tenen diabetis tipus 1 i que cada any es diagnostiquen 132.600 casos nous.

Hi ha grans diferències regionals i nacionals en el nombre de nens i adolescents amb diabetis tipus 1. Les regions amb major nombre de casos de diabetis tipus 1 en edats de 0-19 anys són: Europa, Amèrica del Nord i el Carib. A Europa 286.000 nens i adolescents tenen diabetis tipus 1; i concretament, a Espanya, s'estima de forma aproximada una mitjana de 17 casos nous per cada 100.000 habitants a l'any.

Se sap que la diabetis tipus 2 en edat pediàtrica està augmentant en alguns països, sense tenir encara dades fiables.

En general, en l'apartat de diabetis pediàtrica es farà referència a la diabetis tipus 1 per ser la més prevalent. Tanmateix, i com ja s'ha comentat, si les tendències de sobrepès i obesitat no canvien, s'haurà aprofundir també en la diabetis tipus 2.

Craig ME, Jefferies C, Dabelea D, Balde N, Seth A, Donaghue KC. Definition, epidemiology, and classification of diabetes in children and adolescents. Pediatric Diabetes 2014: 15 (Suppl. 20): 4–17.

Irgens HU, Molnes J, Johansson BB et al. Prevalence of monogenic diabetes in the population based Norwegian Childhood Diabetes Registry. Diabetologia 2013: 56: 1512–1519.

IDF Atlas 2017. 8th edition (http://diabetesatlas.org/resources/2017-atlas.html)

Saydah SH, Imperatore G, Henkin L, D'Agostino R Jr, Divers J, Mayer-Davis EJ et al. Trends and characteristics of self-reported case presentation of diabetes diagnosis among youth from 2002 to 2010: findings from the SEARCH for diabetes in youth study. Diabetes Care. 2015 38(6):e84-5.

Característiques de la diabetis tipus 1 segons rangs d’edat:

• Edat <6 anys: els nens en edat lactant i preescolar necessiten poca insulina a l'alba (fenomen antialba) i encara menys durant la segona part del matí, les necessitats s'incrementen a partir del capvespre i durant la nit (fenòmen del capvespre). En aquestes edats, les necessitats d'insulina són molt baixes en general ja que són molt sensibles a ella (poca quantitat els fa molt efecte).

Existeixen 2 consideracions a tenir en compte en aquesta franja. La primera és la dificultat d'aconseguir una ingesta regular d'aliments o llet, ja que sol ser a demanda. En qualsevol cas, no s'aconsella abandonar la lactància materna, sinó acudir a un professional sanitari que guiï a les famílies per comptabilitzar la ingesta i ajustar la insulina ja sigui als aliments o a la llet materna. La segona, el risc d'hipoglucèmies nocturnes i / o desapercebudes: tant per la dificultat d'avisar del pacient com per la major activitat i moviment diaris.

• 6-10 anys d'edat: el perfil de necessitats d'insulina al llarg del dia sol ser molt semblant al comentat anteriorment però menys acusat (menys sensibilitat a la insulina i amb menys variacions horàries). Les consideracions en aquesta edat és que ja comencen a ser conscients de la malaltia i a comparar-se amb altres nens. Solen haver disputes en el moment de les injeccions o puncions i a l'hora de comptabilitzar el menjar.

• Adolescència: el patró horari entre els 10 i 18 anys de necessitats d'insulina és oposat a les 2 anteriors, més semblant a l'adult però no tan marcat. Les necessitats d'insulina diàries augmenten, sobretot a l'alba (fenomen de l'alba). Aquesta època va acompanyada de molts canvis físics i psicològics. Es produeix (està documentat), un empitjorament del control glucèmic relacionat amb un augment de conflictes familiars (en part perquè els adolescents han de prendre el control de la seva malaltia), l'omissió de controls de glucèmia, d'administració d'insulina, de conductes de risc (alcohol, tabac o altres drogues); i amb un augment de probabilitat de síndromes depressius, i en menor freqüència trastorns de la conducta alimentària (principalment en noies). És per aquest motiu, que tant l'equip de diabetis com l'entorn de l'adolescent ha d'estar pendent d'aquestes possibles conductes.

La diabetis tipus 1 pot aparèixer des dels 6 mesos d'edat fins a la joventut. Sol aparèixer de forma ràpida i aguda, i el diagnòstic sol ser en el context de cetosi.

Klinkert C, Bachran R, Heidtmann B, Grabert M, Holl RW; DPV-Initiative. Age-specific characteristics of the basal insulin-rate for pediatric patients on CSII. Exp Clin Endocrinol Diabetes. 2008: 116(2):118-22.

Szypowska A, Lipka M, Błazik M, Groele L, Pańkowska E. Insulin requirement in preschoolers treated with insulin pumps at the onset of type 1 diabetes mellitus. Acta Paediatr. 2009: 98(3):527-30.

Managing diabetes in preschool children. ISPAD Consensus Guidelines 2018.

Markowitz JT, Volkening LK, Laffel LM. Care utilization in a pediatric diabetes clinic: cancellations, parental attendance, and mental health appointments. J Pediatr. 2014: 164(6):1384-9.

Kongkaew C, Jampachaisri K, Chaturongkul CA, Scholfield CN. Depression and adherence to treatment in diabetic children and adolescents: a systematic review and meta-analysis of observational studies. Eur J Pediatr. 2014: 173(2):203-12.

Colton PA, Olmsted MP, Daneman D, Farquhar JC, Wong H, Muskat S, Rodin GM. ating Disorders in Girls and Women With Type 1 Diabetes: A Longitudinal Study of Prevalence, Onset, Remission, and Recurrence. Diabetes Care. 2015: 38(7):1212-7.

El més destacable és que la diabetes tipus 2 es caracteritza per una resistència a la insulina que amb el temps comporta a una disminució de la funció de les cèl·lules beta pancreàtiques, això últim passa a major velocitat en la diabetis pediàtrica. A banda, hi ha un desenvolupament accelerat de les complicacions de la diabetis.

Compartint similituds a l'edat adulta, la diabetis tipus 2 o prediabetis s'ha de descartar en aquells nens amb 10 anys o més d'edat (o si la pubertat comença abans, abans) que tinguin sobrepès (percentil de l'índex de massa corporal (IMC) ≥ 85) o obesitat (percentil d'IMC ≥ 95) que presentin una o més de les següents condicions:

• Diabetis o diabetis gestacional de la mare durant la gestació d'aquest nen / a
• Antecedents familiars de diabetis tipus 2 en familiars de primer o segon grau
• Raça / ètnia: americans nadius, americans africans, llatins, americans asiàtics, de les illes del Pacífic
• Signes o condicions associades a resistència a la insulina: acantosi nigricans, hipertensió, dislipèmia, síndrome d'ovari poliquístic, pes baix en néixer per edat gestacional

La diabetis tipus 2 en edat pediàtrica sol aparèixer a partir de la pubertat. Pot aparèixer de forma molt progressiva (sense glucèmies molt elevades) o de forma ràpida i brusca. El diagnòstic és poc habitual que es realitzi en context de cetosi.

Care D, Suppl SS. 13 . Children and Adolescents: Standards of Medical Care in Diabetes 2019. 2019;42(January):148–64.