La vitamina D considerada també com una hormona encoberta, sempre s’ha relacionat amb l’estat ossi de les persones, doncs ajuda a l’absorció del calci; amb la musculatura i amb el sistema nerviós, ja que ajuda a la transmetre informació des del cervell cap a altres parts del cos.

Diferents estudis però, han començat a veure que dones amb pèrdues recurrents de l’embaràs presentaven baixos nivells de vitamina D.

A partir d’aquí s’ha estudiat la relació d’aquesta vitamina i la implantació embrionària i s’ha observat la seva importància pel que fa a la fertilitat tan femenina com masculina.

En relació amb la salut ginecològica de la dona, s’ha vist que un dèficit de Vitamina D afecta als teixits reproductors femenins, produint inflamació de l’úter i la placenta, inhibint la replicació cel·lular o provocant un efecte insulino-sensibilitzant, aquests dos últims punts relacionats amb la endometriosi i el síndrome de l’ovari poliquístic.

Pel que fa a la salut reproductora masculina, baixes dosis de Vitamina D s’associen a una menor motilitat dels espermatozous i a disfunció erèctil.

Fonts de Vitamina D

De manera natural podem trobar-la en:

-       Peix blau: salmó, caballa, sardina, tonyina,...

-       Olis de peix.

-       Rovell de l’ou.

-       Fetge de vaca o bou.

-       Formatges.

-       Fongs.

Aliments que han sigut enriquits:

-       Cereals d’esmorzar

-       Llet i iogurts.

-       Begudes vegetals (civada, arròs, soja,...).

-       Sucs de fruita.

Exposició solar:

Quan ens exposem a la llum del sol, també podem obtenir Vitamina D. Serà importat però, fer-ho de manera prudent i tenint em compte factors que poden reduir la quantitat que la nostra pell produirà.

Algun d’aquests factors poden ser: l’edat avançada, la pell fosca, l’ús de cremes protectores, núvols o exposar-nos al sol darrere d’un vidre. En aquest últim cas, la producció de Vitamina D serà nul·la.

*La suplementació de vitamina D sempre s’haurà de fer sota la supervisió d’un especialista doncs un excés pot provocar toxicitat.