Cóm s’estudien els nòduls tiroïdals? ECOGRAFIA

L’eina principal en l’estudi dels nòduls tiroïdals és l’ecografia

L’ecografia tiroidea és una exploració senzilla, no invasiva que estudia la forma i les característiques de la glàndula. En el cas en que es detectin un o més nòduls, és possible que aquests s’hagin d’estudiar amb més detall.

Els avanços i la precisió dels nous equips han permès desenvolupar criteris ecogràfics de benignitat o malignitat. A partir de l'anàlisi de diferents característiques dels noduls, podem aproximar-nos al diagnòstic i determinar la necessitat o no de realizar una PAAF.

La classificació ecogràfica es coneix com a TIRADS. El TIRADS avalua: la definició del nòdulo, el tipus de vascularització, la presència de microaclcificacions, l' ecogenicitat, entre altres característiques. Cada categoria s'associa amb un risc determinat de malignitat, a partir del TIRADS 4, és necessari fer una PAAF (en ocasions també en un TIRADS 3).

Segons les característiques clíniques i ecogràfiques pot ser necessari completar l’estudi dels nòduls amb una PAAF. La PAAF és una Punció- Aspiració-amb Agulla Fina. La tècnica consisteix en punxar amb una agulla guiada per ecografia, el nòdul o nòduls que ens interessa estudiar. De la punció surt un material que cal analitzar per l’anatomopatòleg. L’anàlisi de la mostra ens pot donar un diagnòstic clar: benigne o maligne, però en moltes ocasions el diagnòstic ens el donen en una escala de risc (l'escala de BETHESDA) i l’endocrinòleg ens informarà de quina és l’actuació a seguir en cada cas concret.

Vols fer-nos una consulta Nòdul Tiroïdal- Goll Multinodular?