La malaltia de Graves és una malaltia autoimmune, és a dir el sistema immune del propi individu reconeix com a estranyes proteïnes pròpies del cos, en aquest cas, proteïnes tiroïdals. L'organisme produeix anticossos que són capaços d'activar la producció d'hormones tiroïdals, provocant un excés de funció de la glàndula. L'origen de la malaltia resulta de la conjugació d'una predisposició genètica amb una interacció ambiental (no coneguda) que activa el sistema immunitari. És més comú en dones d'entre 20 i 40 anys, però pot aparèixer a qualsevol edat en tots dos sexes. Habitualment la glàndula s'engrandeix (goll) i produeix un excés d'hormones tiroïdals.
Alguns pacients desenvolupen malaltia ocular (oftalmopatia de Graves), amb símptomes com sequedat ocular, prurit (picor) i envermelliment. En ocasions es produeix una inflamació del teixit que es troba darrera del globus ocular que afecta la musculatura i provoca protrusió o sortida de l’ull cap a fora, visió doble i pot ser severa amb compromís visual en la seva forma més greu.
Més rarament, pot aparèixer una inflamació del teixit subcutani, més típicament a la zona pretibial que es coneix com a “mixedema pretibial” i és també de naturalesa autoimmune.
En zones on hi ha escassetat de iode és freqüent que la glàndula tiroïdal sigui gran (goll) i contingui múltiples nòduls. Aquests amb el temps poden funcionar en excés, sense seguir la regulació normal de la producció d'hormones tiroïdals, en aquest cas, es diu goll multinodular tòxic.
Un nòdul únic també pot ser responsable d'un hipertiroïdisme, en aquest cas es diu: adenoma (o nòdul) tòxic.
Hem estat a la reunió d'experts de tiroides de la SEEN a Madrid
El servei d'Endocrinologia de Dexeus, www.endocrino.cat, dirigeix la Unitat d'Obesitat del nostre Hospital des de fa més de 10 anys. Som els especialistes en diabetis, diabetis gestacional, obesitat i nutrició en general.
Hem anat al congrés portuguès d'obstetrícia a fer una xerrada, et revisem els aspectes més importants