Malalties tiroïdals en general - TIROIDES I MALATIES TIROÏDALS

La tiroides és una glàndula que es troba situada en la part central del coll i té forma de papallona.

La seva funció és la de produir i alliberar les hormones tiroïdals, T4 o tiroxina i T3 o triyodetironina que estan involucrades en el creixement, en el manteniment de la major part de les funcions corporals i en la regulació del metabolisme. La producció d’hormones tiroïdees està controlada per una altra hormona anomenada TSH (Hormona estimulant de la tiroides) que es sintetitza a la glàndula hipofisària del cervell. La TSH estimula la producció de T4 i T3 i els canvis en les concentracions plasmàtiques de TSH ens indiquen alteracions en la producció de les hormones tiroïdals.

Les malalties tiroïdals són entre cinc i vuit vegades més freqüents en dones que en homes i la possibilitat de presentar una disfunció augmenta amb l'edat.

Quins són els factors de risc associats al desenvolupament d'una malaltia tiroïdal?

 Existeixen certs factors relacionats amb una major possibilitat per desenvolupar patologia tiroïdal i aquests són:

• Sexe femení
• Haver donat a llum en els 6 mesos previs
• Edat superior a 60 anys
• Menopausa
• Tenir algun membre de la família amb malaltia tiroïdal
• Patir alguna altra malaltia endocrina o del sistema immunològic (sobretot celiaquia, diabetis tipus 1, malaltia d’Addison, Vitiligen, fallada ovàrica primària)
• Tenir endometriosi
• Utilitzar certs fàrmacs com el liti o l’amiodarona
• Patir fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica

 Quines són les malalties més freqüents relacionades amb la tiroides?

 Les patologies més freqüents són l'hipotiroïdisme o dèficit en la producció d'hormones tiroïdals, l’hipertiroidisme o excés de producció de les mateixes, la tiroiditis postpart i els nòduls tiroïdals.

 L'hipotiroïdisme es produeix per un descens en la producció d'hormones tiroïdals i aquest dèficit dóna lloc a una ralentització de l'organisme. Es diagnostica amb major freqüència entre les dones de30 a60 anys. La causa pot ser per malaltia tiroidea, per alteracions en la hipòfisi, per interferència amb altres fàrmacs o per efecte de tractar un hipertiroidisme previ.

Els símptomes inicials són inespecífics i la progressió de la malaltia sol ser lenta i insidiosa. Els símptomes més freqüents són: cansament, augment de pes, disminució de la sudoració, pell seca i cabell feble i trencadís, borses en els ulls, augment dels nivells de colesterol, disminució de les pulsacions, digestió lenta, restrenyiment i irregularitats menstruals.

El tractament consisteix en el reemplaçament amb hormona T4 sintètica bioidèntica, es pren via oral i és un medicament molt segur i sense efectes secundaris si s'administra de forma adequada i en les dosis adequades. És necessari prendre-ho durant l'embaràs ila lactància. L'embaràsrequereix un seguiment intens dels nivells hormonals i normalment és necessari augmentar la dosi d'hormona. La falta de tractament durant l'embaràs, augmenta els riscos de complicacions i pèrdues durant el mateix.

 L’hipertiroidisme es deu a l'excés de producció d'hormones tiroïdals. El diagnòstic sol ser en dones entre els 20-30 anys.

Els símptomes més comuns són: cansament, pèrdua de pes, sudoració, pell humida, protrusió dels ulls (ulls sobresortits i molt oberts), augment de les pulsacions, diarrea, insomni, tremolor i canvis emocionals.

Les causes més freqüents són: malaltia autoimmune anomenada també “Graves-Basedow”, tiroiditis o inflamació de la tiroides, també pot ser degut a la presència d’un nòdul hiperfuncionant.

El tractament serà diferent segonsla causa. Potser tractat amb fàrmacs que bloquegen la formació d'hormones tiroïdals, amb iode radioactiu que destrueix la capacitat de la tiroides per produir hormona i amb tractament quirúrgic. La manca de tractament en la dona post-menopáusica, comporta una acceleració del procés d’osteoporosi. És molt important el tractament de l’hipertiroidisme durant l'embaràs ja que si no es fes, el fetus quedaria exposat a gran quantitat d'hormones tiroïdals i suposaria un risc de pèrdua fetal o part prematur. El tractament durant l'embaràs contempla els fàrmacs antitiroidals i/o la cirurgia.

 La tiroiditis postpart consisteix en una inflamació indolora de la tiroides després del part. Els símptomes són nerviosisme, fatiga, pèrdua de pes i labilitat emocional que solen confondre's amb la recuperació postpart o amb la “depressió postpart”. Inicialment es produeix un hipertiroidisme lleu que després pot normalitzar-se o desembocar en un hipotiroïdisme.

 Els nòduls tiroïdals són tumoracions que apareixen en la tiroides. Poden ser benignes (no cancerosos) o malignes (cancerosos). Per saber si un nòdul és benigne o maligne, s'ha de puncionar amb agulla fina i extreure material per a la seva posterior anàlisi. La majoria dels nòduls són benignes i el seu tractament pot ser amb fàrmacs o amb cirurgia depenent de la grandària i simptomatologia. És important dir que el càncer de tiroides sol diagnosticar-se en estadis inicials i tenir curació completa.

 CONSELLS:

 - La tiroides utilitza iode per fabricar les seves hormones, assegura't que la sal que compres estigui iodada i que menges peix almenys dues o tres vegades per setmana.

- Les dones patim amb major freqüència alteracions tiroïdals, sobretot a partir dels 40 anys, si et trobes en aquesta edat i presentes algun dels símptomes anteriorment descrits, consulta al teu metge per revisar els teus nivells hormonals.

 - L'hipotiroïdisme no tractat augmenta les complicacions durant l'embaràs pel que és important controlar els nivells hormonals en cada trimestre.

 - El tractament de l’hipertiroidisme ha d'intentar realitzar-se abans de l'embaràs. Si estàs embarassada, els fàrmacs antitiroidals són la millor opció i els controls hormonals han de ser regulars i freqüents.

 - Si acabes de ser mare i et trobes en situació de “depressió postpart”, demana al teu metge que revisi el teu nivell d'hormones tiroïdals.