Síndrome de l’Ovari Poliquístic

Què es la síndrome de l’ovari poliquístic?

La síndrome de l’ovari poliquístic o SOPQ és el problema endocrinològic més freqüent en dones en edat fèrtil (aprox 15%). Correspon a una situació crònica produïda per cavis en els nivells d’hormones reproductores i esteroïdees que condicionen cicles menstruals irregulars i augment dels nivells d’andrògens (hormones masculines). El nom prové de la troballa de múltiples quists benignes als ovari de los dones afectades, encara que no és una condició absoluta per a fer el diagnòstic.

L’augment d'andrògens pot donar lloc a augment de borrissol en cara i cos (hirsutisme), pèrdua de cabell en el cap (alopècia), acne, problemes de pes o obesitat, infertilitat i alteració dels cicles menstruals.

Quina és la causa?

No es coneix la causa exacta però sempre està present un desequilibri hormonal produït per un augment de la producció d'andrògens per part dels ovaris. La forma en la qual la insulina actua en diferents teixits del nostre cos també s'ha implicat en la causa del SOPQ. És un transtorn amb un espectre molt ampli: des de molt lleu fins a molt aparent.

Com es diagnostica?

Els períodes menstruals irregulars solen ser l'inici i poden acompanyar-se d'altres símptomes com l'augment de pes (no en totes les dones), l'acne i augment de pèl en zones no habituals. En algunes pacients predominen els transtorns menstruals, en unes altres predominen els símptomes d'excés d'andrògens.

Si vostè té algun d'aquests símptomes, consulti a un endocrinòleg –especialista en hormones- que li realitzarà l'estudi necessari. Després de la història clínica i examen físic, se li avaluaran els nivells hormonals i de glucosa i és possible que se sol·liciti ecografia dels ovaris.

Comporta altres problemes per a la salut?

El SOPQ pot presentar altres implicacions que han de ser avaluades. Moltes dones tenen una disminució de la sensibilitat a la insulina (hormona que regula el nivell de sucre en sang) que pot dificultar la pèrdua de pes i és un factor de risc per a l'aparició d'una diabetis de l'adult. Es pot associar també a nivells elevats del colesterol dolent (LDL), nivells disminuïts del colesterol bo (HDL) i alteració en altres lípids a la sang com els triglicèrids.

Té tractament?

Encara que és una patologia crònica i no es pot guarir, hi ha mètodes per aconseguir l'equilibri hormonal. Els símptomes poden ser tractats amb medicaments, dieta i exercici.

En els últims anys, nous descobriments en la fisiopatologia d'aquesta síndrome han llançat noves possibilitats terapèutiques.

La millor opció és parlar amb el seu endocrinòleg, demanarà l'estudi necessari i aconsellarà les possibilitats de tractament més adequades al seu cas.