La crisi suprarenal és una emergència mèdica que pot patir un pacient amb malaltia d'Addison o amb hipocorticisme d'origen hipofisari (insuficiència suprarenal secundària). Hem de prevenir-la mitjançant l'ajust de dosi de corticoides en casos d'augment de necessitat. T'informem com fer-ho
Què és una crisi adrenal o insuficiència suprarenal aguda?
La insuficiència suprarenal aguda, o la crisi suprarenal, és originada per la deficiència de corticoide causa d'un fracàs de novo de l'escorça suprarenal o un ajust inadequat de la dosi substitutiva de glucocorticoide davant un esdeveniment intercurrent com pot ser una infecció urinària o una gastroenteritis .
Quines cures i precaucions han de realitzar els pacients amb insuficiència suprarenal primària o secundària?
1. Targeta identificadora de ser pacient corticodependent.
Cal que tots els pacients amb tractament crònic amb glucocorticoides secundari a insuficiència suprarenal portin una targeta similar a la següent per a la seva fàcil identificació en cas de crisi adrenal.
S'aconsella també portar l'identificador d'alerta mèdica (símbol vermell) en una placa sigui en forma de penjoll o braçalet, que qualsevol metge o paramèdic sabrà identificar.
2. Evitar una crisi adrenal o insuficiència suprarenal aguda
És primordial detectar els símptomes com dolor abdominal, nàusees astènia (cansament), hipotensió i debilitat com a símptomes d'alarma de crisi adrenal. A més, conéixer els principals precipitants: febre, gastroenteritis, exposició a temperatures extremes, canvis en el cicle circadià com guàrdies o Ramadan o estrès físic o emocional intens.
Disposar en domicili d'un kit d'emergència per a ser administrat pel pacient o familiars que inclogui: glucocorticoide injectable (almenys 2 vials, de 100 mg d'hidrocortisona o 20 mg de metilprednisolona o de 4 mg de dexametasona), vials de sèrum salí fisiològic (0,9%) i xeringues
3. Com actuar en casos de malaltia concomitant per evitar la crisi adrenal
a) Infecció lleu que presenta febre i que requereix repòs domiciliari (refredat, grip, reacció postvacunal)
Aaugmentar Hidrocortisona (Hidroaltesona®) doblant (> 38 ◦C) o triplicant (> 39 ◦C) la dosi per via oral mentre persisteixi la febre i després baixar a la dosi habitual en 1-2 i 2 dies, respectivament .
b) Infecció greu que cursa amb febre i que pot requerir ingrés (pneumònia, sèpsia, hemorràgia per traumatisme greu ...)
Hidrocortisona (Actocortina®) 50-100 mg IV cada 8h fins millora (o intramuscular) - acudir a centre hospitalari
c) Sense possibilitat d'ús de via oral i infecció.
En casos de gastroenteritis amb vòmits persistents o diarrea amb intolerància de la via oral i en casos de cirurgia- el pacient haurà d'administrar hidrocortisona (Actocortina®) 100 mg / 12 h o 50 mg / 8h per via intramuscular. Sempre haurem de tenir en domicili un vial disponible de Actocortina® 100mg o de Metilprednisolona 40 mg (per administrar 20 mg/12h)
d) Per una colonoscópia programi-la d'hora i rebi una dosi d'Actocortina im 50 mg aband de la prova i a les 6-8 hores en funció del resultat i la intervenció en la mateixa
e) Estrès físic emocional
Exàmens universitaris finals o tipus oposició, defunció d'un familiar, depressió aguda o exercici intens d'una durada inusual, per exemple: marató, triatló, partit ... Prendre una dosi addicional d'hidrocortisona (Hidroaltesona®) entre 2,5 mg i valorar si augmentar fins dosi màxima 20 mg segons estressor.
Per la seva baixa aportació energètica i greixosa esta molt indicada en aquells pacients que segueixen pautes d’aprimament.
El consum d’ humus s'associa amb una baixa incidència d’obesitat i altres problemes de salut
Diversos estudis han vinculat l'atracció pel menjar picant a persones atrevides, amb fortes personalitats i persones a la recerca d'aventures.