13 octubre 2017
L’estudi DEPICT-1 demostra que la dapagliflozina com a tractament oral adjunt a la insulina, millora el control glucèmic i indueix pèrdues de pes en persones amb diabetis tipus 1 mal controlada, amb mínims efectes sobre la cetonèmia
Antecedents
Fa temps que es venent buscant estratègies per a millorar la teràpia de la diabetis tipus 1. La intensificació de la insulina per aconseguir un estricte control glucèmic augmenta el risc d’hipoglucèmies, provoca augment del pes corporal i de la pressió arterial; per tant, cal trobar un tractament complementari que provoqui millores sostingudes en paràmetres clau: HbA1c (hemoglobina glucosilada), temps en rang de glucosa, pes corporal i hipoglucèmies.
Què és la dapagliflozina?
La dapagliflozina és un fàrmac inhibidor competitiu, selectiu i reversible del cotransportador sodi-glucosa 2 (SGLT-2). El seu mecanisme provoca una disminució de la reabsorció renal de la glucosa i per tant, provoca una major excreció urinària (glucosúria).
Estudi DEPICT-1
L’estudi DEPICT-1 (Dapagliflozin Evaluation in Patients with Inadequately Controlled Type 1 Diabetes) té com a objectiu valorar la seguretat i l’ eficàcia de la dapagliflozina com a tractament oral complementari a la insulina en pacients amb diabetis tipus 1 mal controlada.
El seu disseny va consistir a randomitzar (1:1:1) als pacients amb diabetis tipus 1 mal controlada (HbA1c ≥ 7.7% i ≤ 11% amb més de 12 mesos de tractament insulínic) a rebre juntament amb la insulina: 5mg vs 10mg diaris de dapagliflozina vs placebo durant 24 setmanes.
La mesura d’eficàcia primària era el canvi en el valor de la HbA1c. I els secundaris: el canvi percentual en la dosis diaria d’insulina, el canvi percentual en el pes corporal, el canvi en el valor mig de les lectures de glucosa en 24 hores; i el canvi en l’amplitud mitja de les excursions de glucosa en 24 hores.
Els resultats de l’estudi mostren una reducció significativa del -0.42% en el valor de la HbA1c amb 5mg diaris de dapagliflozina comparat amb placebo; i del -0.45% amb 10mg diaris.
Les reduccions en el pes van ser també significatives, amb valors de -2.96% i -3.72% (per a 5 i 10 mg diaris del fàrmac, respectivament). Així com les de la dosi total diaria d’insulina (-8.8 i -13.2% respectivament).
I tot això, sense incrementar el risc d’hipoglucèmia i el de cetoacidosis diabètica, sent aquestes 2 similars en els 3 grups. No obstant, cal comentar que la pràctica clínica usada en quant a recomanacions de reducció de les dosis d’insulina a l’iniciar el fàrmac va ser el factor que va ajudar a mitigar la cetoacidosis diabètica.
Quines implicacions comporta l’estudi?
Queden encara alguns dubtes per a resoldre:
Per tant, els resultats de l’estudi suggereixen que la dapagliflozina podria ser un tractament complementari a la insulina prometedor per millorar el control glucèmic en la diabetis tipus 1 mal controlada amb insulina. Però, es necessiten estudis a llarg termini per a l’aprovació del seu ús en la diabetis tipus 1.
Autor:
Cap de Servei @doctorasesmilo Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Especialista en endocrinologia de la gestació
Les persones amb diabetis tipus 1 presenten un elevat risc de patir hipoglucèmies hores després d’haver realitzat exercisi físic. Un estudi recent demostra que l’administració subcutània de glucagó abans de fer exercici, podria prevenir-la.
Continuar llegintL’estudi DEPICT-1 demostra que la dapagliflozina com a tractament oral adjunt a la insulina, millora el control glucèmic i indueix pèrdues de pes en persones amb diabetis tipus 1 mal controlada, amb mínims efectes sobre la cetonèmia
Continuar llegint