Antecedents

Fa temps que es venent buscant estratègies per a millorar la teràpia de la diabetis tipus 1. La intensificació de la insulina  per aconseguir un estricte control glucèmic augmenta el risc d’hipoglucèmies, provoca augment del pes corporal i de la pressió arterial; per tant, cal trobar un tractament complementari que provoqui millores sostingudes en paràmetres clau: HbA1c (hemoglobina glucosilada), temps en rang de glucosa, pes corporal i hipoglucèmies.

Què és la dapagliflozina?

La dapagliflozina és un fàrmac inhibidor competitiu, selectiu i reversible del cotransportador sodi-glucosa 2 (SGLT-2). El seu mecanisme provoca una disminució de la reabsorció renal de la glucosa i per tant, provoca una major excreció urinària (glucosúria).

Estudi DEPICT-1

L’estudi DEPICT-1 (Dapagliflozin Evaluation in Patients with Inadequately Controlled Type 1 Diabetes) té com a objectiu valorar la seguretat i l’ eficàcia de la dapagliflozina com a tractament oral complementari a la insulina en pacients amb diabetis tipus 1 mal controlada. 

El seu disseny va consistir a randomitzar (1:1:1) als pacients amb diabetis tipus 1 mal controlada (HbA1c ≥ 7.7% i ≤ 11% amb més de 12 mesos de tractament insulínic) a rebre juntament amb la insulina: 5mg vs 10mg diaris de dapagliflozina vs placebo durant 24 setmanes.

La mesura d’eficàcia primària era el canvi en el valor de la HbA1c. I els secundaris: el canvi percentual en la dosis diaria d’insulina, el canvi percentual en el pes corporal, el canvi en el valor mig de les lectures de glucosa en 24 hores; i el canvi en l’amplitud mitja de les excursions de glucosa en 24 hores.

Els resultats de l’estudi mostren una reducció significativa del -0.42% en el valor de la HbA1c amb 5mg diaris de dapagliflozina comparat amb placebo; i del -0.45% amb 10mg diaris.

Les reduccions en el pes van ser també significatives, amb valors de -2.96% i -3.72% (per a 5 i 10 mg diaris del fàrmac, respectivament). Així com les de la dosi total diaria d’insulina (-8.8 i -13.2% respectivament).

I tot això, sense incrementar el risc d’hipoglucèmia i el de cetoacidosis diabètica, sent aquestes 2 similars en els 3 grups. No obstant, cal comentar que la pràctica clínica usada en quant a recomanacions de reducció de les dosis d’insulina a l’iniciar el fàrmac va ser el factor que va ajudar a mitigar la cetoacidosis diabètica.

Quines implicacions comporta l’estudi?

Queden encara alguns dubtes per a resoldre:

• Seria desitjable aquesta reducció ponderal en pacients que inicien la teràpia amb el fàrmac en un pes normal?
• Voldríem una reducció en els valors de la pressió arterial en aquells pacients que tenen uns valors baixos inicials?
• Seria segura la reducció en les dosis d’insulina en aquells pacients que ja comencen amb dosis baixes?
• Com modificaria la mortalitat cardiovascular en pacients amb diabetis tipus 1?
• Quins serien els resultats a més llarg termini?
• Són totes les persones igual de propenses a la cetosis quan se’ls posa un fàrmac d’aquest tipus?

Per tant, els resultats de l’estudi suggereixen que la dapagliflozina podria ser un tractament complementari a la insulina prometedor per millorar el control glucèmic en la diabetis tipus 1 mal controlada amb insulina. Però, es necessiten estudis a llarg termini per a l’aprovació del seu ús en la diabetis tipus 1.

Dandona P., Mathieu C., Phillip M., Hansen L., Griffen S., Tschöpe D., et al. Efficacy and safety of dapagliflozin in patients with inadequately controlled type 1 diabetes (DEPICT-1): 24 week results from a multicentre, double-blind, phase 3, randomised controlled trial. The Lancet Diabetes & Endocrinology, Volume 0, Issue 0.